La transhumància, un oasi en l’ofici de pastor

Sovint, es queixa de les injustes lleis que l’afecten, dictades per una administració centralista que sembla que vulgui fer la guitza al col·lectiu en comptes d’ajudar-lo. Però tots aquests mals de cap se li obliden un cop a l’any: quan ha de fer la transhumància.

Dia 4. Ermita de Tarrés-Caladrones-Capella de Sant Isidre de Castigaleu

«Ca! Brrrrrr! Vine! Xica!», són les expressions que més empra el Ton per fer sirgar les ovelles. De bon matí, travessen la població de Caladrones, denominació que respon a la fama de lladres que tenien els seus habitants.

Dia 5. De l’Ermita de Sant Isidre a la Pleta de Coll de Vent

En la cinquena jornada, paral·lelament al camí per on transiten, hi queden restes de les parets de pedra de l’antiga cabanera. Fins al 2007, el Ton i el ramat hi passaven fins que una ovella va caure i va decidir passar pel camí.

Dia 7. De Pont de Suert a Cardet

Aquesta nit, el Ton menjarà de restaurant i descansarà en un llit. El menjar calent i la comoditat d’una casa, lluny de reconfortar-lo, el faran sentir una mica engabiat. S’estarà al seu estimat poble fins al setembre, quan baixarà de nou a la plana a la recerca d’un hivern més càlid per les ovelles.