Sovint, es queixa de les injustes lleis que l’afecten, dictades per una administració centralista que sembla que vulgui fer la guitza al col·lectiu en comptes d’ajudar-lo. Però tots aquests mals de cap se li obliden un cop a l’any: quan ha de fer la transhumància.
Archivo de categoría: Dietari transhumància
Dia 1. De Raimat al Coscollar
La primera jornada es caracteritza per un cel completament ennuvolat i una temperatura agradable.
Dia 2. Del Coscollar a Castillonroi
En Ton es posa en peu a les 5.30 del matí, quan la humitat encara cobreix el terreny.
Dia 3. De Castillonroi a l’Ermita de Tarrés
Les ovelles, a la mínima que hi ha una mica de llum, arranquen a caminar. El Ton, que dorm amb la mateixa roba que vesteix durant el dia, plega el sac i es posa en marxa.
Dia 4. Ermita de Tarrés-Caladrones-Capella de Sant Isidre de Castigaleu
«Ca! Brrrrrr! Vine! Xica!», són les expressions que més empra el Ton per fer sirgar les ovelles. De bon matí, travessen la població de Caladrones, denominació que respon a la fama de lladres que tenien els seus habitants.
Dia 5. De l’Ermita de Sant Isidre a la Pleta de Coll de Vent
En la cinquena jornada, paral·lelament al camí per on transiten, hi queden restes de les parets de pedra de l’antiga cabanera. Fins al 2007, el Ton i el ramat hi passaven fins que una ovella va caure i va decidir passar pel camí.
Dia 6. Creuar la Serra de Sis fins a Pont de Suert
Avui el despertador sona una mica abans, a les cinc del matí, perquè toca pujar El Grau i creuar tota la Serra de Sis, indret que marca el pas de la plana a la muntanya.
Dia 7. De Pont de Suert a Cardet
Aquesta nit, el Ton menjarà de restaurant i descansarà en un llit. El menjar calent i la comoditat d’una casa, lluny de reconfortar-lo, el faran sentir una mica engabiat. S’estarà al seu estimat poble fins al setembre, quan baixarà de nou a la plana a la recerca d’un hivern més càlid per les ovelles.
Cristina Capdevila Barbé 