Antonio Mera, el Bernard Moitessier gallego

Antonio Mera está jubilado y ha dedicado sus 65 años a ser un mediocre estudiante, telegrafista de barco, vendedor de maquinaria, farero, inspector de telecomunicaciones y observador de aeropuerto. Así es como se define. “Me hice viejo cambiando de oficio”.

Crònica d’un ascens al Sinaí

En Mohamed és un beduí de trenta anys que habita al Sinaí, península que connecta Àsia i Àfrica. Ens acompanya en l’ascens nocturn al Mont atavellat amb unes sandàlies dues talles més grans i de sola poc adequada per caminar per la superfície pedregosa. La seva indumentària -una lleugera túnica llarga de color ocre i una armilla- també és massa fina pel fred que fa.

El filántropo anónimo

Visualizo una caravana decrépita y merodeo a su alrededor en busca de alguna pista que me permita averiguar si habita alguien en ella. Al cabo de unos minutos, sale un tipo rubio desmelenado al que parece que le he interrumpido la siesta con una camiseta manchada de pintura.

Barcelones

Barcelona no és una. Després de deu anys residint-hi, crec haver entès les capes que la teixeixen. La ciutat de Barcelona conté diverses ciutats. Barcelona no és Barcelona. És Barcelones. Aquesta afirmació és comprovable si hom passeja, per exemple, per les tres rambles que vertebren la part sud de l’urbs, per a mi la més interessant.

Diario de un farero

‘Diario de un farero’ és una peça periodística realitzada exclusivament amb un dispositiu mòbil que s’endinsa en els 37 anys de servei de Julio Vilches a l’Illa de Sálvora com a farer, una professió que s’extingeix després que l’Estat decretés l’abolició del Cos de Tècnics Mecànics de senyals Marítimes el 1992.

Picasso y Barcelona, un binomio indisociable

Barcelona es la ciudad por la que empezar a entender la vida de Pablo Picasso, el artista que transformó el arte. Fue allí donde el malagueño pasó su adolescencia y primera juventud, donde conoció a su círculo íntimo de amigos que le acompañarían de por vida, donde dio su primer giro artístico abandonando el academicismo, donde murieron los suyos y donde siempre quiso volver, aunque la dictadura de Franco se lo impidió.